Sala 2. ¿És més modern ser postmodern que no pas mode
rn? (1979-1999)
La publicació d’El perquè de tot plegat representa la plena maduresa. Una estada d’un any a Nova York li va permetre posar en contacte les seves pròpies descobertes amb les noves tendències del món periodístic, artístic i literari, que contempla amb ironia. De tornada de Nova York, el 1983, inicia una trajectòria d’escriptor professional a la ràdio i a la premsa i esdevé un autor molt popular.
La segona sala reprodueix un bar dels anys vuitanta amb tots els elements: la vitrina d’entrada, la barra amb les ampolles, els tamborets de disseny, la zona tranquil·la amb seients, les projeccions de diapositives, el postaler i el juke box.
El visitant travessa una cortina i passa per un corredor. En una vitrina, una obra de Carlos Pazos, “Dandy de cloaca” (1990), feta amb el ninot de la marca de whisky Johnny Walker i una tapa de claveguera. En una altra vitrina diverses copes amb begudes (Dry Martini, Margarita, Gimlet, Bloody Mary) i frases dels llibres de Quim Monzó que hi fan referència.
(Il·lustració: carnet de lliure consumició de Quim Monzó a Bikini. Entre el maig de 1985 i el gener del 1990, Bikini va ser el centre de la vida nocturna barcelonina).
Il·lustració publicada al catàleg de l’exposició Monzó. Com triomfar a la vida, editat per Julià Guillamon.
Recorregut exposició: Sala 1, Sala 3, Sala 4, Sala 5, Sala 6.
