Sala 5. El perquè de tot plegat
Els temes de l’obra de Quim Monzó: el sexe, la política, l’ordre, la malaltia, la repetició, la família, la veritat, l’absurd, l’amor i la informació. Les fotografies de Pedro Madueño, amb els textos de Monzó que les acompanyen, encerclen l’espai central, una rodona, com una gran capsa de formatgets, amb deu compartiments simètrics.
El sexe. La novel•la de Monzó, La magnitud de la tragèdia (1989), la història d’un home en contínua erecció, incorpora situacions estereotipades de pel•lícula i de revista pornogràfica. La col•laboració de Private ha permès seleccionar els fragments inicials de pel•lícules porno, abans que comenci l’acció. Poldo Pomés els ha muntat en una cinta sense fi, juntament amb frases de la novel•la.
La política. Un joc basat en una graella de frases sense contingut que permet (enllaçant-les una darrera l’altra) crear discursos infinits i inacabables sense dir res. Monzó el va fer servir per al discurs dels 10 anys de l’editorial Quaderns Crema, el 1989.
L’ordre. Una instal•lació espectacular amb 200 copes, construïda a partir d’una escena de la novel•la Benzina (1983): el protagonista s’interroga pels noms dels vasos d’una cocteleria. Si el món fos perfecte cada vas de cada beguda hauria de tenir un nom.
La malaltia. La síndrome de Tourette. ¿Què és? ¿De quina manera afecta la creació artística? Els tics motors i els tics vocals. Els efectes secundaris (hiperactivitat, trastorn obsessiu compulsiu, trastorn de control dels impulsos). Amb la col•laboració de la doctora Àngels Bayés, presidenta de l’Associació espanyola per a Pacients amb Tics i síndrome de La Tourette. Marc Vila i Ramon Enrich han fotografiat els tics de Monzó.
La repetició. Un gran mural fet per Albert Planas i America Sanchez a partir de la repetició de diferents motius que apareixen a les cobertes dels llibres de Monzó de Quaderns Crema i en les traduccions a d’altres llengües. El fil musical reprodueix sense parar diverses versions de la cançó “Guadalajara” que Monzó va fer servir en el llibre del mateix nom.
La família. Fotografies i objectes familiars que apareixen en els contes i novel•les de Monzó i que en el seu darrer llibre, Mil cretins (2007) prenen una importància definitiva: la vida d’una família treballadora a Barcelona als anys cinquanta, la relació amb el pare i la mare, el fill adolescent que busca un lloc al món.
La veritat. Miquel Calçada, Martina Klein, Mònica Terribas, Toni Soler, llegeixen cadascun un conte basat en el repertori clàssic, que Monzó trastoca amb malícia: la història del príncep blau, la bella dorment, el cavall de Troia i la Ventafocs. El visitant els pot escoltar amb els auriculars, assegut còmodament en unes butaques. En una vitrina, els dibuixos infantils de Monzó de paisatges, batalles i figures pop.
L’absurd. Una pantalla amb un episodi de dibuixos animats i una gran pila de capses de llumins amb una frase de Benzina.
L’amor. La novel•la de Monzó, La magnitud de la tragèdia (1989), juga amb els tòpics de la novel•la sentimental i lacrimògena. Poldo Pomés ha fet un muntatge de frases del llibre de Monzó i fragments de telenovel•les.
La informació. Un ordinador amb els favorits de Quim Monzó. Curiositats i rareses que són el punt de partida d’articles i contes.
(Il·lustració: retrat del pare de Quim Monzó pintat pel propi Monzó)
Il·lustració publicada al catàleg de l’exposició Monzó. Com triomfar a la vida editat a càrrec de Julià Guillamon.
Recorregut de l’exposició: Sala 1, Sala 2, Sala 3, Sala 4, Sala 6
